Aquest és la vegada més llarga que m'he pogut dedicar al treball en pedra, durant una restauració del campanar de la Seu Vell de Lleida al 2012 i através d'una constructora. Transformant els blocs d'arenisca en les reproduccions dels arbotants del campanar octogonal.
Cada matí rebo el sol i el vent des del punt més alt de la capital de Lleida.
Des d'aquí he vist passar un hivern i un estiu...
Aquí us deixo unes fotos del meu lloc de treball, faig les reproduccions a peu de campanar i els detalls de la pared a restaurar dalt de la bastida que vesteix tot l'edifici. a part d'esculpir faig tasques com perfilar arestes, arrodonir canals, rebaixar relleus, igualar superfícies, tenyir pedres,...
 |
| Un dels set arcs botants gòtics que he esculpit a partir del motlle de l'únic que quedava sencer però desgastat pel temps.   Així ens portaven els blocs, amb només el perfil tallat. Jo m'encarrego d'esculpir els fullatges i els relleus geomètrics igual que la original.  |
 |
| Pis superior de l'andami a seixanta metres. Esculpint les tres puntes del balcó superior. 
Les tres puntes enllestides, em sembla increïble!
La peça central la vam esculpir al Pedregal de Tàrrega, la resta al peu del campanar.  Aquest és un capitell que he esculpit a punt per ser col·locat més amunt, en la foto s'aprecia el buit on anirà. La pedra és la sorrenca o arenisca. Imatges de la reproducció d'un capitell per les columnes dels finestrals del campanar    
Algunes vistes des de dalt: l'extensió de Lleida, entre l'entramat de bastides i pedres, i una de les curioses gàrgoles del campanar
 També m'ha tocat repintar el rellotge aturat mentres m'imaginaba penjada de les seves agulles com el Harold Lloyd a Safety Last! 1923. 
Una de les dues visites que vaig tenir mentres hi treballava va ser una periodista del Segre, l'altra d'un professor de l'escola Ondara.
 |
