L'Assossiació el Cercle de Vilagrassa m'ha convidat a realitzar La Tardor que és part d'una sèrie de quatre murals pictòrics que interpreten les quatre estacions. Estàn situats a la plaça del Pou de Vilagrassa (Urgell).
La nostra tardor (H.N. Del 22 setembre al 21 de desembre) és un període d'instrospecció, de preparació pel recolliment de l'hivern, de repós i renovació de la terra, de record dels difunts i ritus funeràris, de collita de fruits de tardor, de canvi de vent que duu precipitacions i disminució d'hores de llum.
En la imatge creada hi ha un retrat anònim, una natura morta de fruits i flors seques i el símbol omega.
Aquesta figura femenina és símbol d'alguns d'aquests aspectes, és alhora vida, abundància, fecunditat i fruits de tardor recollits com a daessa motològica Pomona i és reflexió i el record, quan tanquem els ulls, dels que ja no hi són, de la mort, la transformació i del cicles que acaben com les flors seques que hem dut al cementiri, o com el símbol Omega que representa el final (motiu pel qual es troba a la porta del cementiri de Vilagrassa). Alhora que la forma de l'enquadrament a mi em recorda a un nínxol, i tot plegat és pot interpretar com una ofrena. El costum de dur flors als difunts és un antic costum d’origen romà, acostumven a anar als cementeris en èpoques de collites. Hem de tenir present que en aquella època els cereals, el raïm, les garroves, les ametlles i les olives -en part- ja estaven collides.; en aquest sentit es substituí una ofrena de fruits per una ofrena floral. Antics cultes i ritus que el cristinisme va adaptar.
