PICAPEDRERA A LA RESTAURACIÓ DE LA SEU VELLA

Aquest és la vegada més llarga que m'he pogut dedicar al treball en pedra, durant una restauració del campanar de la Seu Vell de Lleida al 2012 i através d'una constructora. Transformant els blocs d'arenisca en les reproduccions dels arbotants del campanar octogonal. 

Cada matí rebo el sol i el vent des del punt més alt de la capital de Lleida.

Des d'aquí he vist passar un hivern i un estiu...

Aquí us deixo unes fotos del meu lloc de treball, faig les reproduccions a peu de campanar i els detalls  de la pared a restaurar dalt de la bastida que vesteix tot l'edifici. a part d'esculpir faig tasques com perfilar arestes, arrodonir canals, rebaixar relleus, igualar superfícies, tenyir pedres,...

Un dels set arcs botants gòtics que he esculpit
a partir del motlle de l'únic que quedava 
sencer però desgastat pel temps.

Així ens portaven els blocs, amb només el perfil tallat.
Jo m'encarrego d'esculpir els fullatges i els relleus geomètrics igual que la original.

Pis superior de l'andami a seixanta metres.
Esculpint les tres puntes del balcó superior.

Les tres puntes enllestides, em sembla increïble! 
La peça central la vam esculpir al Pedregal de Tàrrega, la resta al peu del campanar.

Aquest és un capitell que he esculpit a punt per ser col·locat més amunt, 
en la foto s'aprecia el buit on anirà. La pedra és la sorrenca o arenisca.

Imatges de la reproducció d'un capitell per
 les columnes dels finestrals del campanar

Algunes vistes des de dalt: l'extensió de Lleida, entre l'entramat de bastides i pedres, i una de les curioses gàrgoles del campanar

També m'ha tocat repintar el rellotge aturat
mentres m'imaginaba penjada de les seves agulles com el Harold Lloyd a Safety Last! 1923.

Una de les dues visites que vaig tenir mentres hi treballava va ser una periodista del Segre, l'altra d'un professor de l'escola Ondara.

MOURE L'ESQUELET...MODELANT FUSTA

He acabat aquesta gran escultura feta de petites peces.
Els ossos roten sobre si mateixos, són increïbles!! Aquesta és una titella d'un espectacle de carrer d'Efímer,"The dance of the death" 2013. Una talla en fusta d'un esquelet humà de cinc metres, ós a ós, però tranquils que no hi són tots 206 ni tampoc hi havia temps per detalls, llàstima!

El fèmur, l`òs més gran del cos.

Estrena al festival de teatre de Viladecans.
Un concert i una festa ambulant !

REPRODUCCIÓ ESCULTÒRICA A GRAN ESCALA

Aquest és el resultat del projecte final del Cicle superior d'escultura. Escola d'arts Ondara, 2013.

Cedit a la col·lecció del Mayoral Espai d'Art (antigament Museu joguets) de Verdú. 

Reproducció d'una bota de Leo Messi.

 

Enllaç al treball de recerca del projecte final d'escultura, 2013

https://drive.google.com/drive/folders/0B0ejJoifczppa1lMM19QYXZSQ2s

ESCULTURES EN DIFERENTS MATERIALS:
Peces resultants dels l'exercicis de forma i volum realitzats a l'escola EASD Ondara. Modelat en marbre, modelat d'arenisca, modelat de fang, talla de fusta, soldadura i forja de ferro.

DISSENY CARROSSES REIS

Desde 2010 me involucrat en projectes d'escenografia ambulant de carrer.

Una de les primeres cavalcates per qui varem construir va ser per Mollerussa, després Efimer, la companyia per qui he treballat intensament fou l'encarregada de la realització d'algunes de les carrosses i comparses del seguici de Barcelona, durant diversos anys. També n'he projectat tres més de Sabadell. Existeix un ordre per desfilar que es repeteix en quasi totes.

Esbos del seguici complet . Cavalcada de Reis de Sabadell

L'experiència després de diversos anys de pensar i dissenyar aquest tipus d'escenografia ha fet que en cada dibuix final hi tingués en compte diversos factors pràctics com una imatge simple i entenedora general, la viabilitat de la construcció en poc temps, l'adaptabilitat de les formes en diversos materials i tècniques constructives, la mobilitat damunt de la plataforma, l'estètica innovadora i d'acord amb la temàtica, la màgia del conjunt,...

Per mi és una satisfacció aconseguir intepretar i projectar adequadament quelcom que es vol fer, no se sap com ni de quina manera i ha de concretitzar-se en un dibuix manual. 

Molts d'aquests dissenys els he hagut de dur a terme en quant a construcció també, per tant, ja els tenia ben entesos i l'equip ha treballat coordinat. D'altres són trasmessos a dissenyadors gràfics per a que els traspassin a 3D/ Autocad, ja que molts projectes acceptats requereixen aquest format per acotar mides i tenir resultats esperats.

Carrossa de Correus Barcelona 2010-2017
La primera carrossa made in Tàrrega

Carrossa que representa les Rambles de 

Barcelona del 1900 amb els seus patrocinadors. Il·lustracions meves en gran format. 

TITELLA DE GRANS DIMENSIONS. LA MEVA GRAN NINA

Fibra de vidre i resina.
Aquesta va ser una peça escultòrica de gran format pensada per un event al carrer, tot un repte. Una creació que formaria part de la Carrossa de les joguines, una temàtica recorrent en les cabalcates de reis. La idea era fer una figura humana d'un infant que fos mòvil i de 4m d'alt. Una titella articulada, que arrossegaria la carrossa en forma de fàbrica multicolor de joguines plena de follets enfeinats.

La meva part de feina fou escollir la figura i donar forma a la carcassa que cobriria tota una estructura o esquelet de ferros. A partir d'una petita figureta molt simple de 10 cm, una nina que semblava tenir uns dos anys, vaig escalar les mides fins obtenir 4 metres d'alçada.
És una llàstima però no tinc cap fotografia de tot el procés ja que prou feina tenia a donar-li forma i ningú tenia aprop que registrés el meu intens dia a dia.
                                                   

El següent pas fou enganxar totes les planxes del material que modelaria, el phorex, per aconseguir els volums de les diferents parts en les que vaig dividir el cos, 12 en total.
El modelat el vaig iniciar amb el cap, la part més bonica, després torax i extremitats. Només cal que us imagineu tot un espai ple d'insofribles boletes de phorex i enmig una persona totalment coberta i rebossada d'aquestes boles lijant blocs.
El pròxim pas fou recobrir la superficie dels volums arrodonits amb cera desenmotllant i començar a cobrir-ho de capes i capes de fibra de vidre i resina. Aquí ja van venir més mans a la obra.

Un cop sec vaig fer una primera polida amb disc.
Tot seguit, vaig dibuixar i tallar cada part tenint en compte els espais per les articulacions de tot l'esquelet interior. Després desenmotllar les peces una a una i netejar-les.
La idea que fos buida i la traslucidesa del material resinós va donar peu a instal.lar llum interior, ja que la sortida al carrer es faria de nit, la nit de Reis.
Li vaig fer un disseny i calat mínim a la superfície amb caladora, ja que el gruix de la carcassa de resina era considerable i difícil de tractar. Aquestes imatges corresponen al polit final bans de pintar-la. El color definitiu escollit fou el bronze.

El montatge va fer-se elevant tota l'estructura per encaixar les peces i comprovar tota la mobilitat. Va ser una feina de molts mesos obtenir el volum, aconseguir el funcionament dels mecanismes i la seguretat que requeria.  

                                                                                                                                                                 

               

Aquí podeu veure la nina ja il·luminada i preparada als recintes firals de Barcelona, apunt per fer els seus primers passos i recòrre l'esperada desfilada.